Lluc 1:39-56 BCI
39Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, 40va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. 42Llavors va exclamar amb totes les forces: —Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. 45Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
46Maria digué:
—La meva ànima magnifica el Senyor,
47el meu esperit celebra Déu que em salva, 48perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran benaurada, 49perquè el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, 50i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. 51»Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, 52derroca els poderosos del soli i exalta els humils; 53omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. 54 »Ha protegit Israel, el seu servent, 55com havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.
56Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 1:39-56 BCI
Inspiració - 2025-08-15 Pregària diària
– Maria ha sabut dir sí a la proposta de Déu perquè està avesada a dir molts altres petits “sís” quotidians i sovint minúsculs.
– Aquesta pràctica l’ha fet esdevenir, progressivament una persona descentrada d’ella mateixa.
– Maria ha anat posant el centre de la seva vida en la Roca Ferma: Déu per sobre de tot.
– Ella, ni que hagi rebut l’anunci de l’àngel, no és la més important del món. Per això se’n va decididament a la muntanya: la seva cosina Elisabeth la necessita.
– I es dona el meravellós i tendre encontre de dues dones de Déu.
– “Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”
– “El que Déu t’ha dit a cau d’orella es complirà”.
– “La meva ànima canta el Senyor”…
– Maria sap ser agraïda i lloa Déu perquè continua present en la nostra història i en la seva vida concreta.
– Déu mira la “petitesa” de tothom, del món. L’Amor de Déu dura per sempre, s’estén de generació en generació. Deixa de banda les persones cregudes i exalça els humils. Està de part dels pobres. No se n’ha oblidat!
– El gran exemple de Maria és, precisament, la capacitat d’emmotllar-se ella al que Déu és i demana. No pas a l’inrevés.
Xavier Rodríguez sj