Lluc 14:1-6 BCI
1 Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant. 2 Davant d’ell hi havia un home que era hidròpic. 3 Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus:
—¿És permès o no de curar en dissabte? 4 Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. 5 Després els digué:
—Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l’en trauria tot seguit? 6 I no van ser capaços de donar-li cap resposta.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 14:1-6 BCI
Inspiració - 2025-10-31 Pregària diària
La taula compartida és l’escenari que l’evangeli ens presenta avui. Quan convidem algú a seure a la nostra taula, aquest gest expressa amistat, desig de compartir i de créixer en el coneixement mutu. Però sembla que Jesús és convidat per a ser posat a prova… La mirada dels qui comparteixen taula amb ell cerca trobar Jesús transgredint la llei. És una mirada que no fa possible la intimitat i l’amistat perquè ja hi ha un prejudici que condemna.
En l’evangeli també hi trobem un altra mena de mirada, la mirada compassiva que neix de l’atenció amorosa del que hi ha al nostre voltant. I en aquesta obertura a la vida Jesús es deixa tocar per la sofrença d’una persona: un home amb una malaltia que segurament el feia impur i, per tant, marginat del fluir normal de la vida. I de la seva mirada neix el gest de tendresa i d’atenció que guareix i que reintrodueix aquest home en el món de relacions del qual estava exclòs. Crida l’atenció que Jesús faci sortir el malalt curat de la casa: com si aquest espai contaminat pel judici i el compliment buit de la Llei no fos un espai apte per a renéixer a la vida i a la llibertat.
Contemplar Jesús avui ens convida a preguntar-nos per la nostra mirada, pel lloc que ocupen les persones en les nostres petites decisions quotidianes, pels espais que acullen la nostra presència. Prenent la mà d’aquest home, Jesús li diu: “Tu ets el més important per a mi”, i aquestes paraules tenen una força transformadora que retorna la vida. Jesús també avui ens pren la mà amb tendresa i ens convida a ser presència d’un amor que hi veu d’una manera nova i diferent.
Patrícia Hevia Colomar rscj