Lluc 14:15-24 BCI
15Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
—Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu! 16Jesús li respongué:
—Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. 17»A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:
»—Veniu, que ja tot és a punt. 18»Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué:
»—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis. 19»Un altre digué:
»—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis. 20»Un altre digué:
»—M’acabo de casar, i per això no puc venir. 21»El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir:
»—Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir els pobres, els invàlids, els cecs i els coixos. 22»Després el criat digué:
»—Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc. 23»El senyor va dir al servent:
»—Surt pels camins i pels horts i insisteix que entri gent fins que s’ompli la casa. 24»Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 14:15-24 BCI
Inspiració - 2025-11-04 Pregària diària
“Feliços els qui podran asseure’s a la taula del Regne”. Aquest és el nostre destí, l’oferta-proposta que ens fa Déu en Jesús, el convit, el lloc etern de la comunió plena. Feliços els qui acullin aquest convit i s’hi posin en camí adequadament.
És una proposta que d’entrada agrada, però, malgrat això, no tothom està disposat a entomar-la perquè pel camí sorgeixen altres invitacions, no dolentes, però que ens atrapen el cor (he comprat un camp, uns bous, estic preparant el meu casament…).
Talment ens pot passar a nosaltres: ens sentim atrets per fer camí amb Jesús cap a la taula del Regne, però hi ha coses que ens frenen, que ens paralitzen, que ens atrapen. Són coses bones, però amb tot, quan ens agafen el cor l’efecte que produeixen és una pèrdua de l’orientació: el camí vers la taula del Regne es posposa o s’esvaeix. El problema és que hem convertit realitats bones en realitats absolutes. Aleshores, en comptes d’ajudar-nos a prosseguir el camí ens deixen retinguts.
Carles Marcet sj