Lluc 14:25-33 BCI
25Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué: 26—Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu. 28»¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell 30dient: “Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.” 31»O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny. 33»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 14:25-33 BCI
Inspiració - 2025-11-05 Pregària diària
Hi havia molta gent que seguia Jesús. A nosaltres avui també ens agradaria ser molts els seguidors de Jesús. Però, curiosament, quan Jesús veu que és molta la gent que el segueix, més aviat es preocupa i els posa traves, com dient-los: el meu camí no és gens fàcil, no és per a molts perquè és molt exigent.
I tot seguit comença a expressar aquestes exigències. De fet podríem condensar aquestes exigències en una: seguir Jesús implica centrar tot el cor i del tot en ell, de tal manera que passa a ser l’únic absolut de la pròpia vida, l’únic irrenunciable. Totes les altres realitats de la vida, per bones que siguin, queden ubicades en un segon terme i cal entendre-les i viure-les com orientades a afavorir el nostre seguiment de l’Únic.
I això demana una capacitat de “renúncia disponible”, fins i tot de la pròpia vida, perquè la vida rebuda és per a entregar-la agraïdament al “Senyor de la Vida”, no per apropiar-se-la en benefici propi.
Carles Marcet sj