Lluc 17:7-10 BCI
7»¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? 8¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”? 9¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer.”
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 17:7-10 BCI
Inspiració - 2025-11-11 Pregària diària
Moltes vegades contraposem dues dinàmiques en el seguiment de Jesús que semblen contradictòries: la del servent i la de l’amic, però que es poden veure com a etapes d’un mateix camí. En Jn 15,15 hi trobem “Ja no us dic servents”. Joan expressa una etapa del seguiment en què el coneixement i la intimitat són tan grans que les fronteres d’alguna manera s’han diluït: “us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare”. Segurament Lluc ens parla d’un seguiment més inicial on el desconeixement ens pot portar a malentesos. A vegades és Déu qui volem fer servent nostre i ens arribem a creure que tot és mèrit nostre i ens ho hem ben guanyat. Lluc adverteix sobre això i convida a dir de cor: “Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer.” El camí de l’autèntica amistat (Jn 15,15) passa pel servei, la humilitat i l’obediència, i es va elevant a poc a poc cap a la via mística de l’amistat. Voler arribar a la mística sense el servei pot ser el camí més clar cap a la idolatria.
Santi Torres