Lluc 19:11-28 BCI
11Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent. 12Per això digué:
—Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. 13Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, una per a cada un. I els va dir:
»—Negocieu-hi mentre no torno. 14»Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
»—No volem que aquest regni damunt nostre. 15»Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret. 16Es presentà el primer i digué:
»—Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu. 17»Ell li respongué:
»—Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats. 18»Vingué després el segon i digué:
»—La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc. 19»Va dir també a aquest:
»—Tu, igualment, governa cinc ciutats. 20»Però se’n presentà un altre que digué:
»—Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador. 21Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat. 22»Ell li respon:
»—Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. 23Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos? 24»Aleshores digué als qui eren presents:
»—Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu. 25»Ells li contestaren:
»—Senyor, si ja té deu mines! 26»Ell replicà:
»—Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 27I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.
28Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 19:11-28 BCI
Inspiració - 2025-11-19 Pregària diària
L´evangeli d´avui ens porta la paràbola dels talents, en què Jesús ens parla dels dons que les persones reben de Déu. Tota persona té alguna qualitat, rep algun do o sap alguna cosa que pot ensenyar als altres. Ningú no és només alumne, ningú no és només professor. Aprenem els uns dels altres.
Aquesta paràbola constitueix una crida a la confiança, la responsabilitat i a la missió del cristià en la construcció del Regne de Déu. Certament que Déu en el seu amor ens dona també la llibertat personal en la nostra relació amb ell: podem caure en la rutina, en la indiferència o per contra, seguir Jesús.
I nosaltres què fem? Un grup important es desentén i espera que Jesús ho doni tot ja fet, realitzat, santificat…, fins i tot alguns desconfien d’ell i busquen no el Regne de Déu, sinó un altre a la mesura dels seus interessos… I Jesús els destorba.
Ens anem atansant a la darrera etapa de l’any litúrgic, segurament serà etapa de balanços i avaluacions, i de preguntar-nos amb quin dels servidors de l’evangeli d’avui em veig més identificat…
El Senyor ens desafia. Cal arriscar-se i intentar produir encara més!, d’això es tracta en el Regne de Déu: d’actuar, i animar-se dia a dia a millorar allò que Déu ens ha donat.
En les nostres comunitats i parròquies, tractem de conèixer i valorar els dons de cada persona? De vegades els dons dels uns generen enveja i competitivitat en altres. Com reaccionem?
Joan Carles Nicuesa Vilardell