Lluc 21:34-36 BCI
34»Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant el Fill de l’home.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 21:34-36 BCI
Inspiració - 2025-11-29 Pregària diària
Vetllar i pregar en aquesta hora, i sempre. Que tants impactes i tantes confusions no ens allunyin d’allò que és l’essència, per més que de vegades estigui tan difuminada: estar atent al cor de les persones i atendre els seus sofriments i les seves angoixes, apropar-s’hi com el que s’apropa a una terra sagrada. Una vida lliurada no es perd mai, si podem fer sentir a les persones que són estimades, que el món trontolla i està ple de desastres, i tot i això, aquest univers que habitem és una invitació a estimar, una interpel·lació contínua a veure el rostre de Déu en aquell que necessita i a sentir-nos convocats a l’hora punta de l’amor.
Cavar cada dia la petita parcel·la de terra sabent per a qui vivim i per a què, sentint, sense veure-ho, en la interioritat més profunda i silenciosa, que hi ha molt més que el que veiem, i que ell hi és, aquest ell que no abandona mai.
Si vetllem i preguem, si en fem l’eix de la nostra vida, arribaran situacions per a les quals no és vàlid cap simulacre; potser llavors amb humilitat creuarem l’última porta cap a la Llum, on també ho serem tot amb tots. Mentrestant, la vetlla atenta al qui ens necessita, i els ulls i el cor en la pregària. Saber estar amb els altres i saber estar amb ell. I, estant, creuarem les portes que calgui. En la confiança i l’amor.
M. Lluïsa Geronès Estrada