Lluc 21:5-11 BCI
5Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué: 6—De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.
7Llavors li preguntaren:
—Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir? 8Ell digué:
—Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i també: “El temps s’acosta.” No aneu darrere d’ells.
9Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida. 10Després els va dir:
—Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; 11hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 21:5-11 BCI
Inspiració - 2025-11-25 Pregària diària
L’evangeli de Lluc forma part del discurs escatològic i apocalíptic de Jesús, un gènere literari jueu, que ens desconcerta avui i ens espanta. Parla de guerres i de destrucció del temple, de la fi del món. Segurament els primers lectors de l’evangelista Lluc, que havien vist la destrucció del temple, interpretaven el text millor que nosaltres avui. Com cal llegir aquest evangeli avui?
Nosaltres també patim avui guerres, migracions, pandèmies, crisis econòmiques i socials, discriminacions, corrupció de polítics i dirigents, clericalisme i abusos sexuals de membres de l’Església, canvi climàtic, temples cremats i temples buits, etc.
El missatge apocalíptic ens diu que tot això, que és real, no té la darrera paraula, que la mort no és la fi, que la darrera paraula és del Senyor, que ha mort i ressuscitat, que ens dona l’Esperit de vida i un dia vindrà a jutjar el món.
Encara que el mon s’ensorri i els volcans omplin de lava la terra, no és encara la fi, el Senyor vindrà i ell té la darrera paraula de justícia i misericòrdia. I aquell dia serem examinats sobre l’amor, sobre la nostra estimació a Déu i als altres, als germans.
L´evangeli ens exhorta a no espantar-nos, a no tenir por, a no deixar-nos enganyar, a ser fidels i esperançats, a fiar-nos de Jesús i del seu Esperit que vetlla per nosaltres i ens acompanya sempre. La nostra fe no està lligada ni a les parets del temple ni a l’opinió pública dels grans d’aquest món, sinó a la paraula de Jesús de Natzaret, mort i ressuscitat.
En l´eucaristia proclamem: “Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”. Però potser no gosem dir, com l’Església primitiva, “Veniu, Senyor Jesús!”.
Víctor Codina sj