Lluc 2:41-52 BCI
41Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. 42Quan ell tenia dotze anys, * hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43Acabats els dies de la celebració, * quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. 44Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. 47Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i la seva mare li digué: —Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. 49Ell els respongué: —Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?, 50Però ells no comprengueren aquesta resposta. 51Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.
52Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 2:41-52 BCI
Inspiració - 2024-12-29 Pregària diària
Aquest diumenge celebrem la festivitat de la Sagrada Família. No n’hi ha prou de defensar de manera abstracta el valor de la família. No n’hi ha prou amb imaginar-nos la vida familiar segons el model de la família de Natzaret, idealitzada des de la nostra concepció de la família tradicional. Seguir Jesús pot exigir de vegades qüestionar i transformar esquemes i costums molt arrelats en nosaltres, perquè el que és important és construir la gran família humana i que qui estigui en contacte amb nosaltres se senti “en família”; la família dels fills i filles estimats de Déu. Si ens fixem en els versets de Lluc, en un no res hem passat de la infantesa a l’adolescència i ens pot xocar l’actitud de Jesús, en el fet de quedar-se al temple sense dir res als pares i la resposta de Jesús davant l’angoixa d’ells, que el troben entre els mestres de la Llei. De totes maneres, després d’aquest episodi, el més meravellós de tot és que Jesús s’entorna amb els seus pares a Natzaret, en un gest de naturalitat que durarà fins als trenta anys. En Jesús, Maria i Josep trobem inspiració i força per a viure. Sabem, tots, prou bé la importància que la família té en la nostra vida i en la de tothom. Per això, en aquest capítol, ens hem de fixar en la figura d’un Jesús normal i també en les actituds de la família de Nazaret.
Joan Carles Nicuesa Vilardell
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/oEn0C