Lluc 3:15-16,21-22 BCI
15El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fora potser el Messies., 16Joan respongué dient a tothom:
—Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
21Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí, 22i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, i una veu digué des del cel:
—Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut. ,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 3:15-16,21-22 BCI
Inspiració - 2025-01-12 Pregària diària
L’Evangeli d’avui comença així: “El poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies”. Podem reflexionar: davant els fets, com em situo, com a expectant o com a espectador? Quan un està expectant es pregunta: no és pas això?, no és pas allò?, no és pas aquest?, no és pas aquell? Estàs inquiet perquè intueixes coses. Les persones i els fets desperten interès, et fan aixecar de la cadira, et fan posar en camí. L’espectador, en canvi, s’escarxofa a la butaca i espera que li llencin la teca, sigui la que sigui…, després ja farem la crítica. És cert que en la vida hi ha moments per a cada cosa, moments per a viure en l’expectació i altres per a fer d’espectador, moments més actius i altres de més passius; tots dos tenen el seu sentit i el seu valor.
“Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat”. Joan oferia un baptisme per a la conversió i per al perdó dels pecats; però, quina conversió i quin perdó dels pecats necessita Jesús? Nosaltres ens fem batejar per mostrar que volem girar la nostra vida vers Déu; Jesús es fa batejar per mostrar de quina manera Déu gira la seva vida vers nosaltres. Nosaltres rebem el baptisme com a signe de penediment pels nostres pecats; Jesús rep el baptisme per mostrar fins on està disposat a arribar Déu per perdonar-nos els pecats.
Jesús –amb el seu bateig– ens mostra que Déu no és un espectador del drama humà, sinó que s’ha volgut fer actor, que ha volgut participar de la nostra mateixa expectació.
“Tu ets el meu Fill, el meu estimat”. Déu ens mira amb expectació, a veure cap a on girarem la nostra vida; i per sobre de tot, des del cel ens diu que ens estima.
Emili Reimat