Lluc 4:14-22 BCI
14Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
16I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. 17Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,19a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
20Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21Aleshores començà dient-los:
—Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. 22Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
—¿No és fill de Josep, aquest?
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 4:14-22 BCI
Inspiració - 2026-01-10 Pregària diària
Qui ets tu, Senyor Jesús?
– No serà, Senyor Jesús, que no hagi contemplat mai aquest text. M’hi he embadalit i me l’he posat com a base de l’opció preferencial de les comunitats cristianes pels pobres.
– Em fascina, Jesús, que sigui l’Esperit qui et fa marxar del desert feréstec, al teu poble estimat, a Galilea, verda i frondosa, bell llac, petita indústria i comerç, una terra barrejada de paganisme.
– Deixa’m respirar aquesta terra tan aimada, i aquest tarannà menys afaiçonat pel Temple i la Llei sagrada, un món més secular, com el meu.
– Avui, Jesús, em tornes a fer contemplar el discurs programàtic, m’expliques qui ets (i mira que no t’he demanat vegades el “coneixement intern…”!).
– El rellegeixo a poc a poc. Que se m’instal·li al cor i al cap. No té paraula sobrera. Les vull paladejar totes.
– Tu ets el Crist Alliberador, l’autèntic “any de gràcia” (quan els deutes, les esclavituds i tota opressió queden redimides).
– Però, Senyor, mira’m… Ja veus que avui em nodreixo de moltes altres propostes de “salvació”, de felicitat, de plenitud.
– Jesús, Amic i Senyor, Déu t’ha ungit per portar bones notícies als pobres, llibertat als presos, llum als cecs… Fes-me estar al teu costat.
– I una vegada més cal que em passegi per tants punts d’injustícia del món i de la meva ciutat…, i de mi mateix.
– I reso i desitjo que les comunitats, les esglésies i jo mateix siguem amb tu “l’any de gràcia del Senyor”.
Francesc Riera i Figueras, sj