Lluc 5:27-32 BCI
27Després d’això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: —Segueix-me. 28Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.
29Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. 30Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien: —Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors? 31Jesús els respongué: —El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. 32No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 5:27-32 BCI
Inspiració - 2026-02-21 Pregària diària
Al llarg de la història els impostos han estat una baula en les relacions entre els homes poderosos i els seus súbdits, amb la finalitat d’enriquir els primers i fer viure en el patiment els segons, per la dificultat de pagar-los. Aquestes relacions desiguals tenen un preu, no permeten la gratuïtat.
Jesús passa davant la taula d’un publicà, recaptador d’impostos. Ell no els imposa, però els cobra: es guanya la vida així. És mal vist per part dels jueus, treballa pels romans i la relació amb el poble és de coacció.
Les paraules de Jesús són contundents —“Segueix-me”—. Una alenada d’aire remou la seva vida acomodada. Jesús no li recrimina res ni tampoc li fa cap aclariment del futur. Alleujat de l’argolla que subjecta la seva relació amb els altres, s’aixeca i va amb ell.
Jesús ve a canviar la manera d’interactuar entre les persones, a trencar la baula. No fa distincions pels orígens, ni per les categories socials; més aviat mostra preferència pels més petits, desvalguts, exclosos… En un clima d’igualtat, d’apropament respectuós, d’oferiment sense esperar res a canvi, amb el desig que l’altre expressi el millor de si i pugui créixer.
Així ho entén Leví, que prepara un gran banquet, la taula compartida, que és la Vida, on som convidats pel Pare a participar en l’elaboració de l’àpat i a gaudir-ne en harmonia i agraïment per la seva estimació.
Mercè Almirall