Lluc 5:33-39 BCI
33Llavors li digueren:
—Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen. 34Jesús els contestà:
—¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? 35Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran. 36Els proposà també una paràbola:
—Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell. 37I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé. 38El vi nou s’ha de posar en bots nous. 39Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: “El vell és millor.”
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 5:33-39 BCI
Inspiració - 2025-09-05 Pregària diària
La temptació d’aferrar-se a allò ja conegut, a allò vell, és una constant en la nostra història. Tenim una certa tendència a cercar seguretats. El perill que això amaga és que ens podem aferrar a allò ja conegut, a les nostres seguretats, de manera que ens tornem cecs a la novetat que se’ns presenta cada dia.
És el que els passa als escribes i fariseus, tan aferrats a la llei que no reconeixen la novetat de Jesús. Ell es presenta com el nuvi, com el que ve per celebrar la vida amb alegria. Amb Jesús s’obre un temps nou, dóna un nou sentit a la vida.
La seva presència és vida i ens convida a celebrar-ho. El sentit de la vida del cristià no es troba en el dejuni. Cridats a reconèixer l’Esperit de Jesús present en la nostra vida i a celebrar el regal de la seva presència.
Joaqui Salord sj