Lluc 6:17,20-26 BCI
17Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó,
20Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
—Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu.
21»Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats.
»Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.
22»Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: 23aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
24»Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol! 25»Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam!
»Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu!
26»Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres! Igualment feien els seus pares amb els falsos profetes.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 6:17,20-26 BCI
Inspiració - 2025-02-16 Pregària diària
Tornem a trobar Jesús envoltat dels seus deixebles, que sembla eren molts, i d’una gentada desitjosa d’escoltar les seves paraules que els omplien d’esperança en una vida on se’ls donés la dignitat que mereixien.
Jesús es dirigeix als deixebles per explicar el full de ruta de la seva vida i ho fa amb dues paraules claus: FELIÇOS i AI!
Feliços els pobres, els que no tenen dignitat, béns materials, possibilitats de viure en condicions, però és per a ells que Jesús ve a establir el Regne, que Ell inicia i pel qual nosaltres esmerçarem la vida. Des del cor dels pobres, on Ell pateix la seva pobresa, ens fa una crida a treballar pel Regne.
Feliços els que tenen fam de coses bàsiques: menjar, estimació, companyia, reconeixement… Des del seu cor, Jesús està afamat de la nostra col·laboració per a resoldre-la.
Feliços els que ploren per no trobar llum en la seva vida. Jesús plora amb ells i des de la seva tristesa ens demana que eixuguem llàgrimes i oferim tendresa, consol, i estimació.
Feliços quan per ser Ell el centre de la nostra vida, l’impuls per fer el què ens va ensenyar, som assenyalats, criticats o fins i tot perseguits fins a prendre’ns la vida. Ell va ser el primer a passar per aquesta situació i sempre està amb nosaltres en la lluita.
Ai! Els que creuen ser rics del que no omple, estar farts d’aliments que no nodreixen l’esperit, riuen per no plorar la seva foscor interior, son adulats pels que els envolten amb paraules buides que s’emporta el vent i deixen una soledat que desespera.
Treballem pel Regne seguint Jesús i fem-ho amb tantes altres persones amb qui ens uneix l’estimar com a nucli de la vida; a elles també Jesús els ho demana encara que en donin un altre motiu per fer-ho!
Mercè Almirall
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/3uQM6J