Lluc 6:39-42 BCI
39Els digué encara una paràbola:
—¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? 40El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. 41Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? 42Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 6:39-42 BCI
Inspiració - 2025-09-12 Pregària diària
És que un cec pot guiar un altre cec?
Potser l’episodi de l’evangeli que avui ens proposa Lluc ens convida a reflexionar, una vegada més, sobre les relacions d’uns i altres.
Avui se’ns convida a posar l’atenció sobre un punt concret, un tipus molt comú de ceguesa. Aquesta ceguesa que prové d’estar atents als defectes i errors dels altres, mentre que ens passen desapercebuts els nostres propis defectes.
L’exemple que ens posa Jesús gairebé frega el grotesc: veure la brossa de pols a l’ull de l’altre, però no veure la biga de l’ull propi. Sembla desproporcionat, però s’acosta molt a la realitat. Anar-se fixant en els defectes aliens és anar aixecant cortines opaques, que ens van tornant cecs.
Cecs a les nostres pròpies misèries, amb el perill d’anar tapant i anar-nos creient millors que els altres. Jesús no dubta a dir-nos hipòcrites.
Cecs als altres perquè això també ens porta –cosa que és molt més greu– a no veure la bondat dels altres i, en conseqüència, a no reconèixer-los com a germans en qui habita el Senyor.
Joaqui Salord sj