Lluc 7:11-17 BCI
11Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. 12Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. 13Així que el Senyor * la va veure, en sentí compassió i li digué:
—No ploris. 14Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:
—T’ho mano: jove, aixeca’t. 15El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. 16Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
—Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.
I també:
—Déu ha visitat el seu poble. 17L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 7:11-17 BCI
Inspiració - 2025-11-02 Pregària diària
En veure el dolor i la soledat de la mare, anant a enterrar el seu fill, Jesús es commou. Es mou a misericòrdia i compassió. Amb quins ulls mirava Jesús la pobra mare?
Transforma la meva mirada, Jesús, tants cops autosuficient, o indiferent, o apropiadora, en la teva mirada misericordiosa. Ensenya’m a mirar tal com fas tu. Entendrint el cor i aportant vida i esperança. Ensenya’m a mirar, tot acollint el misteri de la vida de cada persona i la seva història.
Josep Miquel Esteban, sj
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió per imprimir: https://short.do/2zv_lD