Lluc 9:1-6 BCI
1Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. 2I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. 3Els digué:
—No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. 4Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 5I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. 6Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 9:1-6 BCI
Inspiració - 2025-09-24 Pregària diària
És Jesús qui té la iniciativa. És ell qui convoca, és ell qui dona “poder i autoritat”, és ell qui envia… Primera característica, doncs, d’aquest ser deixebles de Jesús: la centralitat està en ell i no pas en nosaltres, en la nostra subjectivitat o el nostre estat d’ànim. En una època de selfies, l’evangeli d’avui ens recorda la necessitat de viure des-centrats en ell.
I tot això per a què? Per a anunciar el Regne de Déu i curar malalts. Fan falta totes dues coses; un anunci que sigui només paraules, però que no guareixi aquells qui l’escolten, no és un anunci evangèlic. Ens cal també embenar i amorosir ferides, sobretot en un món on molta gent està tan ferida que ja desconfia de qualsevol paraula.
I com? Sobretot en pobresa i fent servir els mitjans més senzills. No tot s’hi val en aquesta missió d’anunciar el Regne. Contínuament ens cal recordar aquest fragment, no sigui que acabem posant en el centre els mitjans i no pas l’anunci.
L’evangeli ens parla, doncs, de la nostra missió avui. Cal llegir-lo i pregar-lo amb atenció.
Santi Torres