Lluc 9:11-17 BCI
11Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat.
12El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li:
—Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. 13Però Jesús els digué:
—Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
—Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada. 14Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
—Feu-los seure en grups de cinquanta. 15Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. 16Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. 17Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 9:11-17 BCI
Inspiració - 2025-06-22 Pregària diària
Aquesta narració de la multiplicació dels pans i dels peixos la trobem fins a sis vegades en els quatre evangelistes, senyal inequívoc de la importància que les primeres comunitats cristianes li concedien. I per més motius que el mer miracle del Senyor, o fins i tot que l’Eucaristia. És ben eloqüent l’al·lusió a l’Eucaristia: els pans, el signe de beneir-los, el menjar, el poble i el fet de quedar saciades aquelles persones que, agrupades en grups de cinquanta, ja no són una massa incontrolada sinó uns grups estructurats, és a dir, una comunitat. Però el problema que s’explicita és molt humà: la fam del món, com una de les necessitats més essencials que pateix la humanitat…
Crida l’atenció el fet que Lluc ens digui que Jesús des del primer moment implica els mateixos deixebles en el problema: alimentar els que tenen fam, i que, després d’un breu dubte, ells hi col·laboren i s’hi comprometen. Com si ens volgués revelar que Jesús pensa en la carència humana, la fam del cos, la dimensió ètica de donar pa al qui té fam, de mostrar una sensibilitat de justícia i misericòrdia. I no únicament el vessant religiós i espiritual.
Quan Pere Casaldàliga afirma amb rotunditat que “hi ha tres absoluts: Déu, la persona, que és la seva imatge, i la fam”, podria ser que pensés en aquesta narració de l’Evangeli. Però sobretot en els immensos problemes de la fam del món, fruit de la injustícia i la insensibilitat d’una franja de la humanitat responsable de tanta misèria.
I la festa del Corpus? Preferim que sigui la presència dels valors humans i evangèlics la que es vegi pels carrers de les nostres ciutats. I que davant del Senyor li demanem un món més just i d’acord amb les exigències de Jesús: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos…”
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/zqtoVk