Lluc 9:28-36 BCI

28Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. 29Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. 30Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, 31que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. 32A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. 33Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
—Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. 34Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. 35Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
—Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. 36Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.
Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.


Reflexió on Lluc 9:28-36 BCI

Inspiració - 2025-08-06 Pregària diària

Aquest fragment de la Transfiguració és un dels més sorprenents dels quatre Evangelis; m’agrada llegir-lo com un “anunci de la resurrecció”. Normalment veiem en l’evangeli anuncis de la passió que els deixebles no entenen o no accepten fàcilment. En aquest cas no saben com reaccionar, “no saben el que s’empatollen” i, tot i això, és un lloc on quedar-se “construint tres cabanes”.

Fa ja bastants dies de la celebració litúrgica de Pentecosta. Des d’aquell moment els deixebles comencen la predicació com a missió pròpia, però aquesta missió no neix sola, Jesús els ha anat preparant amb diversos fets i els ha anat revelant els continguts i les maneres d’aquesta predicació: el sermó de la muntanya, la crida personal a cadascun d’ells, l’últim sopar, els enviaments a predicar, ara la Transfiguració… Segur que avui Déu continua mostrant-nos moments especials o quotidians en què ens revela a nosaltres com reconèixer en el món la presència constant i atenta de Déu. Puc fer una llista?

Manuel Hernández sj