Mac 9:30-37 BCI
30Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. 31Instruïa els seus deixebles i els deia: —El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. 32Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
33Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: —Què discutíeu pel camí? 34Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. 35Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir: —Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. 36Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué: 37 —Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mac 9:30-37 BCI
Inspiració - 2025-02-25 Pregària diària
El context de l’evangeli d’avui és cabdal per a poder-lo comprendre. Jesús acaba de transfigurar-se davant dels seus deixebles. Avui insisteix, per segon cop, en el patiment i els turments que haurà de sofrir, tot i ser el mateix –exactament el mateix–, que s’ha transfigurat davant d’ells. Continuarà comentant i explicant que l’única manera de comprendre el missatge del Regne és fent-se com un nen. Qui es fa com els nens i els acull, pot comprendre qui és Jesús veritablement i quina és l’essència del seu ensenyament.
Mentre van de camí cap a Cafarnaüm, els deixebles van xerrant sobre quin d’ells era el més gran, el més important.
A mi em consola veure que els amics directes de Jesús, el mateixos que seran caps i promotors de l’Església naixent, són tan cabuts com jo! Com pot ser que moments després de la Transfiguració del Senyor i de dues prediccions de la Passió, el seu gran tema de conversa fos qui és el més important, el més gran?
Com és que també a tu i a mi ens passa que, just després de moments molt espirituals, molt elevats, de molta intimitat amb el Senyor, som capaços de caure en la mesquinesa més baixa i barroera? Per què som així? Per què som incapaços de mantenir un cert nivell, tot i que el desitgem, en el seguiment de Jesús?
Demanem al Senyor Jesús que ens ajudi a treballar el nostre orgull i autosuficiència per situar-nos correctament davant els altres, davant Déu i davant nosaltres mateixos. Demanem a nostre Senyor que ens ajudi a no perdre la il·lusió de continuar amb el desig de fer-nos nens, nets de cor, sensibles, humils, amb capacitat d’admiració i d’agraïment…