Marc 10:17-27 BCI
17Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà: —Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? 18Jesús li digué: —Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. 19Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare. 20Ell li va dir: —Mestre, tot això ho he complert des de jove. 21Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: —Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. 22En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: —Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! 24Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: —Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. 26Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: —Si és així, qui pot salvar-se? 27Jesús se’ls mirà i digué: —Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 10:17-27 BCI
Inspiració - 2025-03-03 Pregària diària
Aquesta escena d’un jove que s’acosta a Jesús preguntant com heretar la vida eterna, ens recorda la importància de cercar un sentit transcendent a la nostra vida diària, més enllà de les preocupacions quotidianes. Jesús, però, desafia el jove a vendre les seves possessions i donar-les als pobres. A nosaltres ens convida a reflexionar sobre el nostre enganxament als béns materials i com aquests poden obstaculitzar la nostra relació amb Déu i amb els altres. En la nostra vida diària ens podem preguntar: quines “riqueses” ens impedeixen seguir plenament Jesús?
L’evangeli esmenta que Jesús va mirar el jove amb afecte abans de donar-li resposta. Aquest detall ens recorda que Déu ens estima incondicionalment, sempre. Dia a dia, podem cercar moments per a sentir aquesta mirada amorosa de Déu Pare i Mare en la nostra vida?
El jove se’n va trist perquè no està disposat a renunciar a les seves riqueses. Tal reacció ens adverteix sobre les conseqüències de les nostres decisions diàries i ens fa preguntar-nos: quantes vegades deixem passar oportunitats de creixement espiritual per estar massa enganxats a les nostres comoditats o seguretats?
Jesús conclou la interpel·lació que deixa sorpresos els seus deixebles dient que per a Déu tot és possible, fins i tot allò que sembla impossible per als homes. Aquesta afirmació ens anima a confiar en l’ajut de Déu en la nostra vida quotidiana, especialment quan afrontem desafiaments que semblen superar les nostres capacitats.
Ens recorda que el veritable tresor no és tenir moltes possessions materials, sinó seguir Jesús amb un cor lliure i generós. I ens fa la proposta de viure una caritat activa tot compartint amb els més necessitats temps i recursos, i a practicar l’empatia amb el nostre proïsme.
Amadeu Bonet