Marc 12:38-44 BCI
38Jesús, instruint la gent, deia:
—Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.
41Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 12:38-44 BCI
Inspiració - 2024-11-10 Pregària diària
Jesús va sempre al fons del cor de les persones. No li agraden les aparences. Vol la veritat, la sinceritat i la bondat del cor. Es fixa en el que passa al seu voltant i està sempre al costat, defensant als vulnerables, als pobres, a la gent senzilla. Critica el viure de les aparences, la “xuleria”, el fer les coses perquè et reconeguin i agraeixin, el buscar i reclamar els teus “drets” d’estar per sobre dels demés degut a la teva posició social, coneixements o els teus diners.
Jesús alaba a la viuda pobre que fa almoina discretament tirant sols dos petites monedes, que ella necessita per viure. Ha donat més que tots els rics que donen del que els sobra.
Son dos ensenyaments per nosaltres: Per una banda viure humilment, no creure’s superior als demés per més cultura, posició social o diners que tinguem, no voler figurar ni que ens reconeguin el que fem. Dona més satisfacció fer un favor sense esperar res a canvi. Per altra banda hem de ser generosos, despresos del que tenim i compartir els nostres bens amb els demés, especialment amb qui més ho necessita. Demanem al Senyor que ens ajudi a ser millors seguidors seus.
Joan Viñas Salas