Marc 1:29-39 BCI

29Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. 30La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. 31Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. * La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.

32Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. 33Tota la població s’havia aplegat davant la porta. 34Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

35De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. 36Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. 37Quan el van trobar li digueren:
—Tothom et busca. 38Ell els diu:
—Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. 39I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.


Reflexió on Marc 1:29-39 BCI

Inspiració - 2026-01-14 Pregària diària

El fragment de l’evangeli d’avui està carregat de verbs i, per tant, d’acció. Jesús s’acosta, agafa la mà, cura, surt, predica, treu dimonis… El Regne de Déu s’espera, però també es busca i es construeix, perquè en molts aspectes és una manera de viure, una manera de viure a l’estil de Jesús. En l’escena de la sogra de Pere hi ha una acció que es repeteix en altres encontres que Jesús té amb les persones: “La va fer aixecar”. Al llarg de l’evangeli passa moltes vegades: algú que estava prostrat, algú que estava encorbat, en el contacte amb Jesús es redreça, s’aixeca. Segurament aquest és l’indicador més clar que és Bona Nova. Quan allò que dic o faig carrega l’altre, el disminueix, el jutja, l’entristeix o l’afeixuga, no és del Regne. I al llarg de la història s’ha fet servir massa vegades el nom de Déu per a disminuir les persones. Això no és pas de Jesús.

Santi Torres