Marc 15:33-39,16:1-6 BCI

33Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. 34I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: — Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?», 35En sentir-ho, alguns dels presents deien:
—Mireu com crida Elies. 36Llavors un corregué, xopà de vinagre * una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:
—Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. 37Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. 38Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. 39El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: —És veritat: aquest home era Fill de Déu.,

1Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. 2El primer dia de la setmana —el diumenge—, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3Es deien entre elles: —¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre? 4Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, i es van espantar. 6Ell els diu: —No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat.