Marc 2:23-28 BCI
23Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues. 24Els fariseus li van preguntar:
—Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? 25Jesús els respon:
—¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? 26Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, * David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permès de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven. 27I els deia:
—El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte. 28Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 2:23-28 BCI
Inspiració - 2026-01-20 Pregària diària
Certament que ens cal relativitzar allò relatiu. I absolutitzar el que és absolut.
Jo també he d’aprendre a posar cada cosa al seu lloc. I donar-li la importància que té. La que té. No més.
I he de plantejar-me tot sovint si realment Jesús és el centre de la meva vida. Realment. Si és absolutament central en la meva vida. Sense excuses ni teories…
Només ell és. Només ell basta.
Josep Miquel Esteban sj