Marc 3:1-6 BCI
1Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. 2Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. 3Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:
—Aixeca’t i posa’t aquí al mig. 4Llavors els pregunta:
—Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Però ells callaven. 5Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home:
—Estén la mà.
Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. 6Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 3:1-6 BCI
Inspiració - 2025-01-22 Pregària diària
Observem el context de l’escena: els mestres de la Llei espien Jesús, ja de bon principi, per enxampar-lo en una situació de desobediència a la Llei que els permeti acusar-lo. De fet, Jesús no ignora aquesta mala intenció dels seus conciutadans, però no es detura de fer el bé. És Jesús qui sap que la necessitat més imperiosa li surt a l’encontre i tot passa a un segon pla. Perquè:
– és per això que el centre de la discussió no és el dissabte, sinó la possibilitat de fer el bé;
– no és el centre el compliment individual d’una llei, sinó la crida a fer comunitat i a posar el benestar de l’altre per sobre del meu;
– la duresa de cor és el que impedeix abraçar la salvació, no pas fallar en el compliment d’una o altra regla concreta.
Que sapiguem posar al centre de la nostra vida el desig essencial, que resideix en la necessitat d’estimar més que no pas en la capacitat de complir perfectament una o altra regla.
Enric Puiggròs sj