Marc 5:21-43 BCI

21Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. 22Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23i, suplicant-lo amb insistència, li diu: —La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui. 24Jesús se n’anà amb ell.

El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.

25Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. 26Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28fperquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» 29Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. 30Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: —Qui m’ha tocat la roba? 31Els seus deixebles li contestaren: —¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat? 32Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat. 34Jesús li digué: —Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.

35Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: —La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre? 36Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: —No tinguis por; tingues només fe. 37I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 38Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, 39entra a la casa i els diu: —Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. 40Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41l’agafa per la mà i li diu: — Talità, cum —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.» 42A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor. 43Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.