Marc 6:1-6 BCI
1D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. 2Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: —D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? 3Aquest, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I el rebutjaven. 4 Jesús els digué: —Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva. 5 I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. 6I el sorprenia que no tinguessin fe.
Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 6:1-6 BCI
Inspiració - 2026-02-04 Pregària diària
En aquest evangeli, Jesús topa amb la resistència de la gent. Però no és una resistència exterior, de rebuig cap a la persona. Més aviat és un rebuig interior, de duresa de cor.
El rebuig a Jesús no és pel que fa sinó perquè, essent qui és (fill d’un fuster d’un lloc desconegut) parla amb una autoritat especial. I això, per a les autoritats religioses és inacceptable.
Podríem llegir aquest text com una cosa externa a nosaltres, però si ho pensem bé, podrem descobrir en tantes situacions aquest biaix en la mirada…, perquè l’evangeli ens recorda que Déu es val d’allò més feble i, a voltes, inútil “per al món” com a canal de benedicció i d’acció salvadora. Que el nostre cor continuï obert a aquestes sorpreses divines.
Enric Puiggròs sj