Marc 6:17-29 BCI
17En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, * a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. 18Joan deia a Herodes:
—No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà. 19Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, 20perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat. 21L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit * i als prohoms de Galilea. 22Durant el convit entrà la filla d’Herodies a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
—Demana’m el que vulguis i t’ho donaré. 23I li feu aquest jurament: —Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne. 24La noia va sortir i preguntà a la seva mare:
—Què haig de demanar?
Ella li respongué:
—El cap de Joan Baptista. 25La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:
—Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista. 26El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. 27Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. 28Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. 29Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 6:17-29 BCI
Inspiració - 2025-08-29 Pregària diària
Amb aquest text ens arrisquem a quedar-nos amb el que té de novel·lesc i fins i tot de morbós. La dansa de la filla d’Herodies, la safata…
El que ens vol fer entendre l’evangelista és que, tot i que Herodes és un home poderós davant els homes, no pot ser més feble: és un esclau del que diran. L’ambient que viu domina totalment els bons sentiments que resten al seu cor, ja que ell “respectava Joan, sabent que era un home just i sant”, i malgrat això el fa matar.
Un contrast ben marcat amb l’altre tipus d’home que se’ns presenta: Joan. Un home valent i de conviccions profundes, que no té cap por de dir el que pensa, que és coherent amb el que predica, interessat en la conversió dels homes, a apropar-los a Déu fins i tot posant en perill la vida.
En aquests dies difícils en què veiem matar criatures innocents a Gaza i arreu del món amb una crueltat indescriptible, preguem el Senyor que ens faci forts com Joan per a denunciar amb valentia la injustícia, per a no deixar-nos influir pel poder, per a posar-nos al servei dels que pateixen, en definitiva, per a ser homes i dones de Déu.
Pilar Sturla