Marc 6:34-44 BCI
34Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament. 35Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. 36Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar. 37Però Jesús els respongué:
—Doneu-los menjar vosaltres mateixos. *
Ells li diuen:
—Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris! 38Jesús els pregunta:
—Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.
Ells ho miren i li diuen:
—Cinc pans i dos peixos. 39Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. 40La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta. 41Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. * També va repartir els dos peixos a tothom. 42Tots en van menjar i quedaren saciats. 43Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. 44D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 6:34-44 BCI
Inspiració - 2026-01-08 Pregària diària
L’evangeli ens presenta avui una multitud de gent desorientada (“com ovelles sense pastor”) i afamada (només tenien cinc pans i dos peixos). Una situació que no és gaire diferent de la que podem viure avui nosaltres i molta gent que ens envolta. Vivim al bell mig d’una societat que sembla haver perdut el nord, sense saber gaire cap a on s’orienta la vida, quin és l’ordre i el sentit de la realitat. I també moltes persones experimenten (experimentem) una necessitat de pa, d’aliment. Alguns material, d’altres espiritual (és a dir, de sentit i gust per la vida, d’horitzó vers on encaminar-se).
L’interessant és veure què fa Jesús en aquesta situació, perquè és el que podríem fer nosaltres. Primer, acull i abraça aquesta fam; no la ignora tot fent el sord. Segon, la “instrueix”. Potser més que grans sermons, el que fa és oferir una direcció, un sentit per al viure, una manera clara de situar-se en aquest món confús. Tercer, aplega, reuneix, convida a la comunitat i a la solidaritat com a eixos importants d’un nou viure. Per últim, “aixeca els ulls al cel”: col·loca aquell anhel, aquella fam, aquella comunitat re-orientada, en mans de Déu, únic guia veritable i dador de sentit.
Carles Marcet sj