Marc 6:45-52 BCI
45Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. 46Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar.
47Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. 48Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. 49Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; 50tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:
—Coratge! Soc jo. No tingueu por. 51Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. 52És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 6:45-52 BCI
Inspiració - 2026-01-09 Pregària diària
Entronquem amb l’evangeli d’ahir. Malgrat haver vist el que va succeir amb els pans, els deixebles continuen sense entendre: “tenien ofuscat l’enteniment”. Per això els trobem damunt d’una barqueta, al bell mig del llac, i totalment desorientats davant la tempesta que els cau al damunt; totalment dispersos remant cadascú al seu aire; sense forces i, encara pitjor, sense ningú a qui recórrer. Amb molta por. No és veritat que de vegades també nosaltres ens trobem així al bell mig del gran llac que és el nostre món?
Novament és interessant veure què diu i fa Jesús, i percebre-ho també com adreçat a nosaltres mateixos. Què diu?: “No tingueu por”. La por és allò que està més allunyat de la confiança, de la fe. Per tant, Jesús ens diu: “Confieu en mi”, també al bell mig de les tempestes que podeu trobar en el camí de la vida. I, què fa? Tot pujant a la barca —no de fora estant sinó estant amb nosaltres—, atura la força de l’onatge, símbol del poder del mal, de la destrucció, del que mata la vida. Així ens diu: “Jo soc més fort que aquestes forces del mal; veniu a mi i deixeu-vos orientar i estimar per mi”.
Carles Marcet sj