Marc 6:45-52 BCI

⁴⁵Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, * mentre ell acomiadava la gent. ⁴⁶Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar.

⁴⁷Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. ⁴⁸Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. ⁴⁹Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; ⁵⁰tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:
—Coratge! Soc jo. No tingueu por. ⁵¹Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. ⁵²És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit.

“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”