Marc 7:24-30 BCI

24Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut. 25De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. 26La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. 27Ell li va dir:
—Deixa que primer s’alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. 28Ella li respon:
—Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure. 29Llavors Jesús li digué:
—Ja que has respost així, ves, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla. 30Ella se’n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l’havia deixada.


Reflexió on Marc 7:24-30 BCI

Inspiració - 2026-02-12 Pregària diària

Hi ha un moment en la seva vida que Jesús descobreix que el seu missatge de salvació no és exclusiu per al poble d’Israel; és quan cura la filla de la dona sirofenícia.

En el cor —i la voluntat— de Déu hi ha el desig que l’evangeli arribi a tot el món, perquè tota la humanitat és fruit de la seva creació. Tots som fills seus!

I nosaltres, si ens reconeixem com a deixebles, hem de fer també el procés, tota la vida…, d’apropar-nos al cor de Déu i desitjar allò que desitja ell mateix. Fins i tot més enllà de nosaltres mateixos, perquè no tenim cap exclusivitat ni sobre Jesús ni sobre el bé.

Gràcies a Déu, el món és ple de bondat i ens hem d’alegrar per tots els esforços que tanta gent, amb una sensibilitat exquisida, escampa pel món.

Allà, Déu també hi és present i se n’alegra amb aquests fills seus. Ajudem nosaltres a posar la llavor de la fe i l’esperança, que l’Esperit arriba allà on nosaltres no som capaços d’imaginar.

Paloma Aragüe Calle hcsa