Marc 9:14-29 BCI
14Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. 15Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. 16Jesús els preguntà:
—Què discutíeu amb ells? 17Un de la gent li respongué:
—Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. 18Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. 19Jesús els diu:
—Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi. 20Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21Jesús preguntà al seu pare:
—Quant de temps fa que li passa això?
Ell contestà:
—Des de petit. 22Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns! 23Jesús li respongué:
—Em dius si puc fer-hi res… Tot és possible al qui creu. 24A l’instant el pare del noi exclamà: —Crec, però ajuda la meva poca fe! 25Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules:
—Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més. 26Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. 27Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret. 28Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven:
—Com és que nosaltres no l’hem pogut treure? 29Ell els va respondre:
—Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 9:14-29 BCI
Inspiració - 2025-02-24 Pregària diària
Una aproximació científica i mèdica segurament ens faria concloure que el que pateix el noi és una epilèpsia. Els símptomes ho indiquen. En temps de Jesús, però, aquest tipus de trastorns eren identificats com a “esperits malignes”. Malauradament, en els nostres dies i en alguns llocs es mantenen aquesta mena d’interpretacions que porten a la culpabilització de la persona i a la seva exclusió de la comunitat. Del text, però, en podem extreure dos ensenyaments molt bàsics. El primer és que Jesús no culpabilitza mai la persona malalta i sempre actua en la línia de buscar la seva sanació/inclusió. Sigui leprós, epilèptic, tingui hemorràgies… I el segon és que l’accent, el posa sempre en la fe i en l’eficàcia de la pregària. Perquè molts dels “mals esperits” que ens envolten i a vegades ens posseeixen, només es poden treure amb la pregària reparadora que ens obre a mirar més enllà de nosaltres mateixos.
Santi Torres