Mateu 13:24-32 BCI
24Després els proposà aquesta altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. 26Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:
»—Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»—Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»—¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»—No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”
31Els proposà encara una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 13:24-32 BCI
Inspiració - 2026-03-17 Pregària diària
La insuportable necessitat de conviure junts blat i jull
– Hi ha massa mala herba…! Prou que ho veiem cada dia!
– La paràbola ens diu que si Jesús és tolerant és perquè Déu mateix és tolerant. En el camp de blat hi conviuen bons i dolents, i encara no estem en condicions de separar-los amb seguretat:
– Ens pensàvem que els publicans i les prostitutes eren jull, i resulta que amagaven un cor de blat pur. Ens pensàvem que molts dels qui feien almoina, dejuni i pregària eren blat, i potser el seu cor era ple de jull.
– El cor de Jesús és clar: ens anima a conviure amb aquesta ambigüitat. La realitat és complexa, més del que voldríem. I les aparences poden enganyar.
– Jesús s’oposa als fanatismes i als fonamentalismes de la puresa. La tolerància del nostre Déu ens fa revisar els nostres nerviosismes, les nostres agressivitats.
– Senyor Jesús, fes el nostre cor semblant al teu!
Francesc Riera i Figueras sj