Mateu 13:47-53 BCI
47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l’aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la riba, s’asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
51 »¿Ho heu comprès, tot això? Li responen: —Sí. 52 Ell els diu:
—Doncs bé, tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles. 53 Quan Jesús hagué acabat aquestes paràboles se’n va anar d’aquell lloc;
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 13:47-53 BCI
Inspiració - 2025-07-31 Pregària diària
El Regne que descobrim –que se’ns ofereix!– l’hem de continuar buscant i fent possible. Més lluny. Hem d’anar més lluny. Haver-lo trobat ens porta més enllà. No el posseïm. El vivim. L’acollim. El seguim. El fem possible. La nostra recerca ens fa veure –i triar– allò que és Regne. Diferent d’allò altre que l’amaga, el desfà, el fa inviable. Certament cal considerar i valorar. Ens cal optar. Abraçar una manera de viure i relacionar-nos. I apostar-hi plenament. I deixar passar tot allò que no és Regne; no empassar-nos-ho. Tot allò que ens allunya i ens descentra. Ho sabia bé sant Ignasi –avui celebrem la seva festa!–: ens cal aprendre a ser lliures i lúcids per a triar allò que de debò volem.
Josep Miquel Esteban sj