Mateu 14:13-21 BCI

13 Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. 14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts. 15 Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar. 16 Però Jesús els respongué:
—No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos. 17 Ells li diuen:
—Aquí només tenim cinc pans i dos peixos. 18 Ell els digué:
—Porteu-me’ls aquí. 19 Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. 21 Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.


Reflexió on Mateu 14:13-21 BCI

Inspiració - 2025-08-04 Pregària diària

L’atracció per Jesús no atura la multitud que se sent atreta per l’ensenyament del Mestre. Però el dia declina i no hi ha res preparat per a acollir la gent. Molts cops en la nostra vida, ens fem en el nostre interior aquesta pregunta: “Com ho podrem fer? Com m’ho manegaré per sortir-me’n? Què puc fer?”.

Jesús invita a transcendir la limitació del present, a no posar tota l’atenció en les pròpies capacitats: Déu es fa present de les maneres més impensables i en els moments més imprevisibles. Pot ser una bona ocasió, avui, per a repassar en la teva vida quan Déu ha estat el Pa de Vida; quan t’ha donat forces per a superar alguna cosa que no sabies com afrontar.

I els deixebles ho fan plegats, perquè és la comunitat que s’aplega per compartir el Pa, que no deixa ningú fora. Aquesta és la comunitat cridada a aplegar-se entorn del Crist, Paraula i Vida. Avui dia, en un context que no convida pas a això, se’ns demana posar la confiança en el Senyor, sabent que aquests cinc pans són suficients, perquè són instruments en mans de Déu.

Que sapiguem viure la comunitat com un lloc on el miracle de l’amor compartit es fa quotidià i possible.

Enric Puiggròs sj