Mateu 14:22-36 BCI

²²Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. ²³Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. ²⁴Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. ²⁵A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. ²⁶Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
—És un fantasma!
I es posaren a cridar de por. ²⁷Però de seguida Jesús els digué:
—Coratge! Soc jo. No tingueu por.

²⁸Pere li contestà:
—Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua. ²⁹Jesús li digué:
—Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. ³⁰Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:
—Senyor, salva’m! ³¹A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
—Home de poca fe! Per què has dubtat? ³²Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. ³³Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:
—Realment ets Fill de Déu!

³⁴Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. ³⁵La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts ³⁶i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.

“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”