Mateu 15:21-28 BCI
21 Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. 22 Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: «Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt. 23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:
—Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre. 24 Jesús els digué:
—Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. 25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia:
—Senyor, ajuda’m! 26 Jesús contestà:
—No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. 27 Ella digué:
—És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos. 28 Llavors Jesús li respongué:
—Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols. I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 15:21-28 BCI
Inspiració - 2024-08-07 Pregària diària
Trobem Jesús movent-se per territoris pagans, aliens al poble i a la d’Israel (Tiro i Sidón). Terra que el mateix Jesús considera que no és “objecte” de la seva missió (“he vingut per les ovelles perdudes d’Israel”). Però es troba que també en aquesta terra estrangera i afectivament llunyana, hi ha necessitat, pobresa, desig de vida, set de compassió. Tot això li expressa aquella dona cananea tot cridant amb insistència. Tanta, que fa modificat la comprensió de Jesús i li ajuda a veure l’extensió de la seva missió, que va més enllà dels límits del poble jueu: també fora d’Israel hi ha necessitat i fe, desig de Déu i de compassió. Aquella dona fa canviar (eixamplar) el cor i la mirada del mateix Jesús.
Aquest text, adreçat originàriament a la comunitat cristiana de Mateu, deixa entreveure com en aquesta comunitat, formada per persones procedents del judaisme i també del paganisme, tothom hi te cabuda, els uns i els altres, perquè la missió de Jesús (i de la comunitat seguidora) no queda cenyida a un territori o poble sinó que és cridada a expandir-se més enllà. Carles Marcet sj