Mateu 15:29-37 BCI
29Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. 30Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. 31La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.
32Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí. 33Els deixebles li diuen:
—D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent? 34Jesús els pregunta:
—Quants pans teniu?
Ells li responen:
—Set, i uns quants peixets. 35Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, 36prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. 37Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 15:29-37 BCI
Inspiració - 2025-12-03 Pregària diària
La multiplicació dels pans la narren els quatre evangelistes. Mateu i Marc en relaten una segona i ho veiem en l’evangeli d’avui. L’escena ens diu que el Mestre s’adona d’una realitat primària: la necessitat de nodrir-se. Jesús s’adona de la situació i se’n fa càrrec. Llavors, amb tota naturalitat, va succeint el “miracle”.
Podem deduir que en la manera d’obrar de Jesús hi ha un primer impuls que desperta el seu tarannà; és la compassió. Ho veiem repetit en molts relats de l’evangeli. Aquesta actitud determina tota la seva activitat. Jesús fa la “multiplicació dels cors” sensibles.
El relat de la multiplicació dels pans ens convida a descobrir que el projecte de Jesús és alimentar els homes i reunir-los en una fraternitat real en la qual sàpiguen compartir «el seu pa i el seu peix» i conviure com a germans.
Ser compassius, compartir… Aquesta manera d’entendre la vida és el veritable miracle. Aquestes actituds són signes que intenten “deslliurar-nos del mal” d’aquest món insolidari i ens apunten cap a un horitzó on algun dia el Regne de Déu ocuparà el seu lloc…
Això va intentar fer el nostre sant d’avui, sant Francesc Xavier, patró de les missions, que es va multiplicar per portar la bona nova als racons més llunyans del planeta.
No cal, probablement, anar tan lluny. Si fem el que podem i preguem sincerament, la resta ja la farà el Senyor.
Emili Reimat