Mateu 17:1-9 BCI
1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. 2 Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús:
—Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.
6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s’acostà, els tocà i els digué:
—Aixequeu-vos, no tingueu por.
8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
—No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 17:1-9 BCI
Inspiració - 2026-03-01 Pregària diària
Nosaltres som Pere, Jaume i Joan: també busquem muntanyes on pujar, busquem llocs o persones que tinguin el coneixement i, alhora, l’experiència de la vida propera. La saviesa veritable que es cou en els carrers del món, en el fang dels dies de cada dia i en els petits esclats de claror, allà on els muts parlaven, els sords hi sentien i els cecs hi veien, on la confiança es revelava. Allà on s’alçaven i s’alcen avui mateix les muntanyes de la Transfiguració.
En el camí silent entre arbres, en la terra que trepitgen els nostres peus, en els estels lluminosos en llocs solitaris, en la nit callada del mar i les roques, allà s’alcen les muntanyes de la Transfiguració també.
En el vincle dolorós de la realitat actual i de la bellesa del silenci ple de profunditat, allà ens transfigurem. No escapant-nos. Essent en l’ésser més ampli que puguem imaginar. Gosar comprometre’s amb la vida i el silenci. Saber mirar amb amor, acollir el patiment, viure la humilitat dels senzills, dir la paraula que estima, aprenentatges eterns. Camins de Transfiguració.
M. Lluïsa Geronès Estrada
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/GABByx