Mateu 17:22-27 BCI
22Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:
—El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes, 23i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. I els deixebles es van entristir molt.
24Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren:
—¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre? 25Pere respongué:
—És clar que sí. Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s’avançà a preguntar-li:
—Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys? 26Pere li respon: —Dels estranys.
Jesús li diu:
—Per tant, els fills no hi estan obligats. 27Però, per no escandalitzar ningú, ves al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dona’ls-la per mi i per tu.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 17:22-27 BCI
Inspiració - 2025-08-11 Pregària diària
Ens entristeix veure que l’home és mort en mans d’un altre home? ¿Ens entristeix la duresa de cor, el menyspreu pels altres dels que porten a terme l’explotació, la violència, les matances? ¿Ens entristeix el mal que hi ha en el nostre cor i que ens porta a no mirar l’altre com a germà?
Acompanyem Jesús, crucificat cada dia en tantes i tantes persones. Des del cor adolorit li demanem perdó i ens alegra la certesa que retornen, plenament, al seu costat per sempre.
Els reis de la terra cobren impostos a qui consideren estranys, inferiors o fins i tot no persones en forma de fam, set, dolor, explotació o mort. Nosaltres, com a súbdits, els paguem amb l’esperança que siguin emprats per a millorar la qualitat de vida; com a fills, compartim els nostres béns amb els germans.
Tots som fills del Pare amorós que en lloc de cobrar és ell qui es dona perquè molts visquin plenament gaudint-ne.
Mercè Almirall