Mateu 18:12-14 BCI

12Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria * una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’esgarriada? 13I si l’arriba a trobar, en veritat us dic que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien esgarriat. 14Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.


Reflexió on Mateu 18:12-14 BCI

Inspiració - 2025-12-09 Pregària diària

La manera de pensar de Jesús és ben clara: “qui no deixarà les noranta-nou ovelles i se n’anirà a cercar l’esgarriada?”… Potser la nostra manera de pensar no ho és tant. Si se n’ha perdut una, ens en queden encara noranta-nou. I si cal anar-la a cercar, en tot cas, serà perquè és la que ens dóna més guanys. Però, per a Jesús, no és així: és precisament el fet de ser esgarriada el que mou Jesús a anar-la a cercar, encara que sigui deixant les noranta-nou que li queden o encara que sigui ficant-se per camins per on a ningú no se li acudiria ficar-se, perquè es tracta de camins difícils, incòmodes, impracticables. A més: qui li manava a aquesta ovella ficar-se per on no s’hauria d’haver ficat? Estic pensant en mares de presos que passen matins de dissabte per a anar a veure els seus fills –ni que sigui tot just per uns vint minuts! S’han esgarriat, sí… però són els seus fills. El papa Francesc ens adverteix contra la “cultura de l’exclusió (del descarte)”. Tant de bo que trobin eco en nosaltres les paraules de Pau: “tingueu els mateixos sentiments que tingué nostre Senyor Jesucrist!”

Josep Giménez sj