Mateu 20:17-28 BCI
17 Mentre Jesús pujava a Jerusalem va prendre a part els dotze deixebles i pel camí els digué:
18 —Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort 19 i el posaran en mans dels pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.
20 Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. 21 Jesús li preguntà:
—Què vols?
Ella li respongué:
—Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. 22 Jesús contestà:
—No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Ells li responen: —Sí que podem. 23Jesús els diu: —Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.
24 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. 25 Jesús els cridà i els digué:
—Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 26 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 27 i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; 28 com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 20:17-28 BCI
Inspiració - 2026-03-04 Pregària diària
Sovint perdem de vista allò que veritablement és important i ho confonem amb coses banals, superficials i relatives.
Jesús intueix i descriu el seu dramàtic futur en la seva darrera pujada a Jerusalem i alguns deixebles estan més preocupats pel seu prestigi, per la seva posició, que per acompanyar Jesús.
Quines són, normalment, les meves veritables preocupacions? No les teòriques, sinó les que, de fet, ocupen el meu temps i les meves energies?
Per no enganyar-nos i per situar-nos correctament davant Déu, davant la vida i davant nosaltres mateixos, Jesús ens dona una orientació: “qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau”.
Habitualment, en la vida quotidiana, qui serveixo jo? Qui em serveix a mi?
Xavier Rodríguez sj