Mateu 21:33-43,45-46 BCI
33»Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. 34Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; 35però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. 36Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” 38Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” 39L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. 40»Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters? 41Li responen: —Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
42Jesús els diu: —¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura:
La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?
43»Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.
45En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, 46i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 21:33-43,45-46 BCI
Inspiració - 2026-03-06 Pregària diària
Durant tota la vida hem rebut moltíssims dons de Déu (potser avui en podríem fer una petita llista).
D’aquests dons en som només administradors. Hem de procurar treure’n un bon rendiment en benefici de tots.
Com és que tenim el malsà costum de considerar-nos propietaris de moltes coses, situacions, dons, etc., dels quals som únicament usufructuaris?
Fins i tot ens malhumorem quan ens demanen comptes, ens sentim ofesos, menyspreats.
L’afany de tenir ens fa caure en la supèrbia.
I el nostre orgull fa que considerem just i normal “matar el Fill de Déu” o tants fills de Déu que malviuen per culpa nostra. Sobretot per les nostres omissions.
Demanem a nostre Senyor lucidesa i valentia.
Xavier Rodríguez sj