Mateu 24:42-51 BCI
42Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
45»¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l’amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l’aliment al temps degut? 46Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 47En veritat us dic que li confiarà tots els seus béns. 48Però si aquell servent era dolent i es deia: “El meu senyor tarda”, 49i començava a pegar als seus companys, i menjava i bevia amb els embriacs, 50vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; 51el castigarà i li farà compartir la sort dels hipòcrites. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 24:42-51 BCI
Inspiració - 2025-08-28 Pregària diària
L’evangeli d’avui ens exhorta a estar alerta, a estar desperts. Sempre disposats a donar comptes de tot el que el Senyor ens ha deixat per a administrar, perquè doni fruit en benefici de tothom.
Tot el que tenim ho tenim en usdefruit. En som administradors, no pas propietaris.
Déu ha posat a les nostres mans tota la creació perquè l’administrem, perquè la conreem, perquè la fem fructificar en benefici de tots, especialment dels més necessitats.
Sovint ens hem sentit i cregut propietaris de la parcel·la que Déu ens ha adjudicat.
A més, pensem que tenim dret sobre els beneficis que en puguem obtenir.
És possible que aquest criteri sobre les propietats, els títols, els currículums, els beneficis, etc., siguin del tot legals. La llei humana diu que en som propietaris, que en tenim tots els drets…
Déu nostre Senyor no diu el mateix. Prou sabem que no sempre allò que és legal és, necessàriament, ètic o just.
El referent i el criteri de funcionament de la humanitat ha deixat de ser l’Amor de Déu i ha estat substituït per l’absurd egoisme humà.
Jesús, en l’evangeli, ens vol fer veure qui som, d’on venim, a on anem i per quin camí ens cal caminar.
Som molt lluny encara de l’ideal. No importa! El que veritablement val la pena és saber-nos caminant pel bon camí. Més important que arribar a la meta és estar en el bon camí.
Xavier Rodríguez sj