Mateu 25:14-30 BCI
14»De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar.
»Immediatament, 16el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. 18Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor. 19»Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
»—Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més. 21»L’amo li va dir:
»—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor. 22»Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
»—Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més. 23»L’amo li va dir:
»—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor. 24»Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
»—Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu. 26»Però el senyor li va respondre:
»—Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 25:14-30 BCI
Inspiració - 2025-08-30 Pregària diària
El primer que ens diu aquesta paràbola és que l’amo és el Senyor, que cadascun de nosaltres som l’administrador i que els talents són les qualitats de tota mena que Déu ens ha donat i les ocasions que hem tingut a la vida per a fer fructificar aquests talents, per a fer un món més d’acord amb la voluntat del nostre Pare. I en acabar la nostra peregrinació per aquest món tots haurem de donar compte de la nostra administració. I quin criteri tindrà el Senyor? El qui tingui més guanys? Doncs no: el criteri serà la il·lusió i l’esforç que hàgim posat a fer rendir el màxim els talents que Déu ens ha anat posant a les mans al llarg de la vida. El que en guanya cinc té la mateixa felicitació que el que en guanya dos, perquè ja ens ha dit l’evangelista que no tots tenien les “mateixes possibilitats”, no tots havien rebut els mateixos talents. Però tots dos s’hi havien esforçat el mateix; per això tots dos “entren al goig del seu Senyor”. Pensem ara en el tercer; aquest home no ha robat: torna el que li van deixar en dipòsit; però no ha fet rendir el que l’amo li havia donat. Ha enterrat els talents i no han fructificat; no s’ha pres ni la molèstia de dur-los al banc; no s’ha esforçat i per aquest motiu rep la reprensió del seu amo.
Si ens trobéssim més o menys en el segon grup, reaccionem tot seguit i pensem que Déu és el pare bo que li sap greu quan algú no vol entrar al seu goig. Ell no treu ningú de casa; som nosaltres, si per cas, que no hi volem entrar. La paràbola dels talents i del judici final no es pot separar de la paràbola del pare que rep el seu fill que torna a casa perquè té gana i, malgrat tot, l’abraça, li posa el vestit nou, l’anell i les sandàlies, i li ofereix una gran festa.
Lluís Victori sj