Mateu 3:13-17 BCI
13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s’hi oposava, dient:
—Soc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu vens a mi!
15 Jesús li respongué:
—Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia.
Aleshores Joan el deixà fer.
16 Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell. 17 I una veu digué des del cel:
—Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 3:13-17 BCI
Inspiració - 2026-01-11 Pregària diària
La gran “Teofania”, la Manifestació de Déu
– Un cop batejat. Un cop que la divinitat s’ha buidat, que el Senyor s’ha barrejat amb la xusma, que ha carregat el pecat i la tragèdia col·lectiva i ancestral del Poble, que s’ha fet germà dels seus germans… Aleshores surt de l’aigua xop de “poble”, “xop” d’humanitat, xop de totes les febleses, estultícies, frustracions i pecats. Jesús ja no és el d’abans, ara tot ell és de l’Adveniment del Regnat de Déu.
– El cel s’obrí. Era tancat des de l’expulsió dels primers pares del Paradís, ara s’obre per deixar baixar l’Esperit. L’antiga pregària “oh si esquincessis el cel i baixessis” (Is 63,19) ha estat escoltada. El cel “tancat de segles” ara s’obre per “mirar el món”, contemplar el Fill, del tot humanitzat. Pare i Esperit miren el Fill: ja no “els pertany”, ja és del tot “un dels nostres” (podem dir els humans), és el nostre germà, l’amic. És el fuster de Natzaret, està al nostre favor, es posa al costat nostre. Fill de Déu fent cua al Jordà.
– I veié que l’Esperit baixava sobre d’ell. Beneït moment “0” de la Nova Creació. L’Esperit ja torna a estar a la Terra. L’Esperit dels set dons reposa sobre Jesús. Com un colom. L’Esperit torna amb tota la poesia per posar-se sobre el nostre Germà. La poesia de Gn 1,2, del nostre colom de la pau. I porta al bec la branqueta verda d’olivera. En aquest Home serà possible la nova justícia.
– I una veu del cel digué. El Cel obert parla benedicció, “diu be” (“bene-dicere”) de Jesús, el germà dels humans, i en Ell, “diu be” dels humans… (I diu bé de mi…!). El Pare revelà la seva “complaença”: el manobre de Natzaret (que és del tot nostre) és del tot de Déu. Alhora xop d’aigua del Jordà i xop de Poble, i xop de la Complaença del Pare.
Francesc Riera i Figueras, sj
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/jU8pdV