Mateu 4:1-11 BCI
1 Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. 2 Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam. 3 El temptador se li acostà i li digué:
—Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.
4 Però ell li va respondre:
—L’Escriptura diu:
L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
5 Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa al punt més alt del temple 6 i li diu:
—Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura:
Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
7 Jesús li contestà:
—També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
8 Després el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria 9 i li diu:
—Et donaré tot això si et prosternes i m’adores.
10 Li diu Jesús:
—Ves-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura:
Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell.
11 Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i l’assistien.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 4:1-11 BCI
Inspiració - 2026-02-22 Pregària diària
Nosaltres, com Jesús, anem pel món impulsats pel desig de trobar Déu en tot. En aquest camí, malgrat que l’Esperit ens inspira, sorgeixen factors externs temptadors perquè equivoquem el camí. Cal estar atents, discernir i rebutjar-los. Jesús, home com nosaltres, també va passar per la prova al llarg de la vida.
Ens endinsem al desert, on l’aridesa —temperatures extremes, intensa radiació solar, manca d’aigua, un mar de dunes infinit…— ens dificulta veure l’horitzó i ens sentim vulnerables; però si obrim els sentits, descobrim la bellesa incomparable del paisatge de tonalitats ocres i dunes de moviment ondulant. Sentim que formem part de la creació i lloem Déu!
Ens dirigim a fer voluntariat per la força que ens impulsa, però davant la duresa del projecte sentim la nostra feblesa i dubtem si tornar enrere; tanmateix, en les abraçades que rebem dels usuaris sentim l’escalf de Jesús. Som en el Regne!
Iniciem l’ascensió a un pic alt, volem coronar-lo —el pendent és pronunciat, té passos difícils, la respiració es fa feixuga— tot ens porta a voler desistir i baixar per estirar-nos en un prat; però amb perseverança arribem al cim. La vista és esplèndida, muntanyes i més muntanyes al nostre entorn. La creació com a regal. Des d’un profund agraïment adorem Déu!
Mercè Almirall
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/7aPHW4