Mateu 4:18-22 BCI

18Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. 19Jesús els diu:
—Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. 20Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. 21Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. 22Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.


Reflexió on Mateu 4:18-22 BCI

Inspiració - 2024-11-30 Pregària diària

Sempre que celebrem la festa d’un dels dotze, ens posen la llista dels noms dels seguidors de Jesús. Una llista que no varia mai. Van ser els primers d’aquella inacabable llista de seguidors i seguidores del Mestre de Natzaret. També hi som inclosos nosaltres. La llista és absolutament inabastable.

Crida l’atenció una certa simplicitat en la forma com es realitza la captació dels amics i amigues de Jesús. No és una simplicitat de processos. Ben segur que hi ha una forma literària que simplifica el món interior de la resposta, del «sí» dels deixebles. Però això no és més que la força d’una fascinació que els va agafar a tots: la persona i personalitat de Jesús; la il·lusió d’una feina a fer, el contagi d’una manera de ser i d’actuar d’aquell profeta que tot just acabava d’entrar en l’àmbit d’una presentació extraordinària, religiosament mediàtica, que diríem avui; més forta que la de Joan Baptista. Jesús era diferent: no els parlava en el temple dur i inhòspit del desert; Jesús els parlava en el temple de la vida, del llac, dels homes i dones del seu temps, de tots els temps.

Dolores Aleixandre, a propòsit d’aquestes crides, hi posa tres adjectius que tenen una força extraordinària: van ser «alterados», «cogidos» i «sobrecogidos». «Alterados», perquè la seva vida va fer canvis. Un «alter, una altra Persona» es va ficar enmig de la seva vida; «cogidos», perquè la força d’atracció va fer que ho deixessin tot; i «sobrecogidos», perquè a poc a poc es van veure superats pel misteri de la Persona de Jesús. És el que ens passa també a nosaltres quan ens deixem «atrapar» per ell…