Mateu 5:1-12 BCI
1En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. 2Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
3—Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
4»Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
5»Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
6»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
7»Feliços els compassius, perquè seran compadits.
8»Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
9»Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
10»Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.
11»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. 12Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Mateu 5:1-12 BCI
Inspiració - 2026-02-01 Pregària diària
Avui hem escoltat un anunci important. La primera lectura ens parlava d’un poble que busca camí. Tots busquem camí: doncs aquí el tenim; és el camí de Jesús que va de Betlem a la Pasqua, passant pel Calvari. És un camí paradoxal. Nosaltres no l’entenem. ”Feliços els pobres! I els qui pateixen!”. Ni pensar-ho! I feliços ara ja? Això sí que no; si per cas a l’altra vida!
Jesús en les Benaurances constata que de fet el qui se sent pobre davant de Déu, el qui no és autosuficient, aquest s’obre a l’amor de Déu i a l’amor dels germans; i aquesta obertura, aquest sortir d’un tancament egoista, l’omple d’autèntica felicitat. Voleu alguns exemples?
. El qui està malalt i no es fa plànyer, més aviat anima i alegra els qui el cuiden.
. L’encarregat que no vol fer injustícies i potser mai no pujarà en aquella empresa o potser s’està jugant el lloc de treball.
. El metge o la infermera que no té hora fixa per estar al costat del malalt que el necessita.
. L’assistenta social d’un barri degradat que tothom respecta, perquè té els ulls i el cor nets.
I així en podríem posar molts…
Tant de bo que experimentem que ser cristià és una font de joia autèntica, però sabent que aquesta joia no l’assolirem si anem mesurant gasivament la nostra entrega, sinó, només, si ens donem del tot a Déu a través dels altres.
Feliços els qui se senten pecadors, perquè experimenten constantment l’amor i el perdó de Déu Pare!
Lluís Victori sj